Els antecedents del foc vinculats a la festa segons l'origen mític, entre altres era el de separar el temps ordinari del festiu.
Els ciris i coets, representen un símbol d’ofrena espiritual on el foc es passa d’uns a altres com acte de fe.
Les “Processó de coets”, en cada població es diu d'una manera diferent, però el significat és el mateixes, un dels ritus centenaris de foc mes tradicionals dels pobles valencians.
Formen l'ànima d'una festa de benedicció, ofrena, devoció i altres estats anímics de qui interactua en una expressió d'art estètic, cultura i tradició centenària.
En la decada del 1920 se celebraven només dos jornades festives: la primera, dedicada a Santa Ana i la segona al Crist. En els anys 30 s’hi incorpora un tercer dia, dedicat als Sants de la Pedra.
El dia transcorria amb missa, sermó, processó i revetla; tot aixó pagat per l’Ajuntament fins als anys 50, en que comenzaren a eixir festers.
La processó del Crist en aquells anys s'acompanyava de trons, amb profusió de pólvora.
La processó es realitza el segon o tercer diumenge de setembre, depenent de com caiga el dia 1, en honor al nostre Patró el Santíssim Crist de la Bona Mort. Processó que ha passat a ser tot un referent per a Bellús, el qual és visitat per centenars de persones tant de la comarca com de tota la provincia, que any rere any venen per vorer l'espectacle festiu-religios que s'oferix d'esta tradicional i solemne processó, que esta Associació amb molt esforç i treball, ha aconseguit que amb el pas dels anys siga una bona escusa per a visitar este xicotet municipi de la Vall d'Albaida el dia gran de les seues Festes Patronals.
La data en què va començar esta Processó no esta massa clara per la seua antiguetat. Basant-nos en uns 100 anys arrere i pel que comptaven algunes persones mes velles del poble, ja es tiraven coets en la Processó en els anys 1900, contaven que sols es va deixar de celebrar durant l’any 1937 en plena guerra civil.
Es conta que l'any 1953 el capellà Don José Ros Cabo no volia celebrar la processó perquè ténia por als coets i esta se va celebrar sense el capellà.
Una altra versió més documentada compta que no la volia celebrar perquè en el programa de festes presentava, entre altres actes, misses, processons, repartició del pa beneït, cucanyes, concerts, danses, castells i cordaes de coets.
Anunciava també que el primer dia, 29 de setembre, als 11 de la nit tindria lloc en la plaça una «revetla a l'estil de Madrid» amb un «Gran Concurs de Balls i Mantons de Manila, amb valuosos premis».
Don José Ros Cabo, el capellà, es va escandalitzar. L’Església de l’època considerava que els balls abraçats podien ser perillosos si no corria l’aire entre la parella. I quant als balls moderns sense contacte físic, el clergat qualificava els moviments de cuixes, anques i mamelles d’immorals i provocatius.
El rector va informar la jerarquia eclesiàstica i, poc després, des del bisbat arribava una carta a l’ajuntament.
L’escrit jutjava que la revetlla era inacceptable i en conseqüència anul·lava les festes.
Quin rebombori s'alce en tot el poble. A la incredulitat inicial de quedar-se sense festes li va seguir una barreja de commoció i indignació. Els xicons i xicones no es resignaven i manifestaren que traurien el Crist «en retor o sense retor».
L’Ajuntament va fer palesa la seua disconformitat a Governació Civil. Suposem que el governador va tractar la qüestió amb el bisbe, al cap i a la fi era un conflicte de jurisdiccions en el qual l’Església no podia immiscuir-se en el poder civil.
Pocs dies després es rebia a l’ajuntament un nou escrit de València. El bisbat reculava, garantint que si Don José Ros no oficiava la litúrgia, proveiria els actes religiosos amb un altre capellà.
Aquell primer dimarts de tardor començaren les festes i la missa va ser oficiada per un nou rector.
La pèrdua de confiança entre don José Ros i la seua congregació, sumat a la desobediència a la rectificació del bisbe, determinaren segurament que als pocs mesos fora traslladat i substituït per un nou capellà.
Acabem aquesta xicoteta anècdota amb una confessió: preferim la llegenda d’un rector al que li fan fredat els coets, prohibeix la processó, i aquesta desfila sense ell. Té més gràcia, té més èpica i la trobem més captivadora.
Afortunadament els mites i llegendes també formen part de la tradició i el patrimoni immaterial del poble.
Gracies a Xavi Constant, Coro de Bellús i Vte. José Martí per ajudar-nos a recopilar dades sobre la història d'aquesta gran Processó.
El motiu pel qual se celebra aquesta processó no hem pogut concretar mai el seu motiu.
Fins a la data ha canviat molt el que era la Processó en estos anys al que és en l’actualitat.
En aquells temps, previ pagament al pirotècnic, se posaven unes bengales a cada costat de la porta i al pas del Crist el pirotècnic les anava encenent, això de les bengales es deixe de fer quan van començar a fer façanes de les casa mes modernes. Encara es poden observar els forats d'estos claus en algunes cases mes velles del poble.
Els veïns que volien o podien, se pagaven els seus coets i amb el pas del temps el cost dels coets els sufragava D. Juan Guallar, declarat fill adoptiu del municipi entre altres coses pel seu suport a esta festa, amb el pas del temps i amb el consecuent augment del preu de la pólvora les dotzenes anaven disminuint i un grup d’amics i tiradors , perquè no es vera perjudicada esta Processó pagaven la part que per l’altre costat s’anaven retallant, per a així continuar tirant la mateixa quantitat de pólvora any rere any.
L’any 1993 es comença a formar per este grup de 8 amics el que mes tard seria la “ Penya dels Tiradors de Coets”, i a poc a poc la gent es va assabentant d’açò i va creixent el numero de persones voluntàries que van pagant perquè es tiren cada vegada mes coets, l’any 2008 es comença amb els tràmits per a formalitzar-la com a associació amb el nom de “Tiradors de Coets de la Processo del Crist” i convertir-se en el que és en l’actualitat.
El 29 d’octubre de 2014 s’atorga la declaració de Festa d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana, el 27 de juny de 2019 som Festa d'Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana i desde el 15 de setembre de 2023 es declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.
En estos moments es compta amb un total de 59 socis i sòcies.
I per a finalitzar amb la història de l'Associació unes paraules d'un gran amic molt vinculat amb estes tradicions festives.
“Tot eixe esforç en comú, el dediquem per a honrar als nostres avantpassats i perquè no s'oblide el seu esforç d'antany per a ensenyar-nos la nostra cultura, fer un esforç en el present participant activament en les nostres tradicions, ja que és el temps que ens toca viure i és la nostra obligació portar-la cap avant, fent un llegat als nostres fills perquè ells siguen la nostra continuïtat el dia de demà, en unes tradicions centenàries on la connexió amb ella són la força d'assegurar les nostres tradicions del foc Valencià” Xavi Gadea.